Vai 2.700 añus, Semónidi compusu una canción (framentu 7) pa grohealsi de las muheris, apreparandu un catálogu los tipus muhel que dessistin, dalcuerdu con el su pelitascu, talandangu i calapatríciu, pusiéndulas a unas ihas de guarras, otras de comadrehas, de yéuguas, algotra paí de mona, ec. Es unu los testus mas polémicus i entrincantis la Antigüeá i que mas dunu i duna censuraria de que lo leyera. Es una canción guarreu qu'arrepresenta el sintimientu misóhinu la epoca duna socieá androcéntrica.
La tradución qu'acontina está hecha del griegu hónicu diretamenti i é precurau sel fiel al ordin, sonoriá i continiu, anque, ave, el orihinal griegu resurta muchiu mas suherenti i apescanti. Asperu que vos peti.
Aparti el dios hizu la entelihéncia la muhel
a lo primeru. A esta velaquí, de la pelua guarra:
tien tó ena casa envarbascau,
el tracamundeu campa i se regüerca polos suelus.
Ella, sin lavalsi, con el hatu ençalamau,
holgandu nel istiercu se ceba.
A essa velaí el dios la hizu de la zorra hudia,
muhel périta en tó: Ná de lo malu
se l’escapa ni ná de lo mihol.
Pos aina dalgu izi muchas vezis sel malu,
aina güenu: sintil destintu tien sigún el casu.
A essa velaí, de la perra: relatona, mu de suyu,
la qual quiel tó ascuchal, tó sabel,
i pol tós laus escuseandu i andurreandu
agullandu, enclusu si naidi mira.
Nu la pararia ninque l’amenaçara el mariu,
ninque encuahinau le partiera dun lapazu
los dientis, ni con duçol palrandu,
ninque andara hunta henti estraña,
sinu que con empeñu mantien su inuti agulliu.
A essa velaí, pol hazela terriça los Olímpicus,
la tien dá al ombri cumu cosa bollá, pos ni lo malu
ni lo güenu conoci tal muhel;
De los ofícius namás comel sabi.
Ninque un mal ibielnu mos encahi el dios,
anque esté arricia, arrastra al tahu pal fogal.
A essa velaí del mari, la qual de dos holmas piensa:
Un dia sonriyi i está gozosa
(l’alabará unu de huera viéndula en casa:
“Nu ai otra muhel mihol qu’esta,
ni en tol mundu mas guapa!”,
peru al otru nu ai quien l’aguanti, ni la vea,
ni se l’acelqui, sinu que le da el arrepiu endispués,
se te tira cumu una perra con crias,
se güervi rúspira con tós i un desánimu
lo mesmu pa quien ódia que pa quien quiel;
Cumu el mari muchas vezis sin rehilonis
se pon, sin açuteu —alegria pa los navigantis grandi—,
nel agostaeru, peru otras le da el arrepiu
socotreándusi con olas de gravi taquiu.
A esti mayolmenti se paici tal muhel
en sintil: heitu veloí cambianti tien el mari.
A essa velaí del †cascarriosu† i esvreau burru,
la quala a basi trebahu i a basi riñil apeninas
se ressina a ná ni labutea
con gustu. Mentris, comi encurta
de dia i de nochi, i comi anti la fogarera.
Sin embalgu, pal atu sessual
alcibi a qualquiel tiu que venga.
Essa velaí de la comadreha, desgraciá i míseri espécii,
pos ná bonitu ni desseabri le es
connatural, ni encantaol ni amabri.
Es inoranti de los assuntus cama
i a un ombri †presenteru l’entrarian ánsias.
Cumu roba, prevoca muchus malis a los vezinus
i lo nu sacrificau muchas vezis se lo hampa.
A essa velaí una yéugua de linda enclín unhendró,
la quala de los trabahus i adáhius s’escambulli,
i la muela nu atentaria, ni el ceaçu
alevantaria, ni la vassura sacaria de casa,
ni al hornu se sienta pol mieu al tisni.
Pol huerça se has dun mariu quiriu:
Se lava la morroña ca dia
pol dos vezis, otras pol tres i se pringa de metuhis,
i siempri lleva el pelu suertu,
con volumin, enllenu frorinas.
Anque resurta un bonitu espetáculu tal muhel
pa los demás, pal que la tien se güervi malu,
cumu nu huera u un soberanu paí u un rei
que se luza con talis bichus.
A essa velaí de la mona. Estu, nu ai dua que valga,
Zeu se lo conceyó a los ombris cumu su mayol mal.
Feíssima la su cara; tal muhel
va pola ciá cumu un risóriu pa tola henti:
De pescueçu cortu, va mollanqueandu,
sin culu, atraspellá. Cutainu el ombri
que tal feura abraci!
Tolos propósitus i maeas se sabi,
cumu el monu. Nu le precupa el redículu,
con naidi aconllegaria, sinu que lo mira
i tol dia cavilda veloquí estu:
cómu desaconllegalsi con unu tolo possibri.
A essa velaí de l’abehita, qué suerti quien la tenga!
Pos una cumu ella el mofleu nu se l’aposa,
afrorecin pol mó della i umentan los avius,
quiria avehanta con el su mariu quiriéndula
pol paril una proli güena i renombrá.
Destinguia se güervi entri tolas muheris
i devina grácia le corri al reol.
Nu le cumpri entri muheris estal sentá
andi cuentan bichus amorosus.
Talas muheris a los ombris concei con grácia
Zeu, las mas mihoris i las mas decentitas.
I los demás tipus, —estus pol mé duna maquinación Zeu—
están tós i hunta los ombris permanecin.
Pos Zeu hizu cumu mayol mal veloquí esti:
las muheris. Anque enclusu puyeran paicel danguna ayua
pa quien las tenga, pa esti mas que ná resulta un mal,
pos nunca contentu un dia enteru passa
quien con una muhel †andi,
ni plontinu la diosa Hambri avientará de casa,
odiosa compañera, la mas desacolleranti de las diosas.
Quandu un ombri piensa que goza de mihol ánimu
en casa, u pol destinu devinu u pol suerti umana,
cumu halli ella mofleu, tien títari.
Pos andi ai muhel ni al güéspedi
qu’a casa vien l’alcibi con ganas.
La que velallila mas decentina paici,
essa es la que mas guarrea paí,
pos cumu el mariu anda tó abobeciu, los vizinus
se riyin de que lo ven, de lo equivocau qu’está.
Ca qual hadrá alabáncias quandu mienta
a su muhel, peru de la dotru se mofleará,
pi, anque seya la mesma, nu conocemus muestra suerti!
Pos Zeu estu hizu cumu mayol mal
i un ñú mos pusu al reol cumu inrompibri pielga,
des qu’el Adi almitiera a estus,
engarapelaus pol mó la muhel.